Després d'una llarga agonia, d'una infinitat de baralles i batalles internes per acaparar el poder dins del govern, s'ha produït l'esperat divorci entre ERC i JxCat.
No es pot dir que la ruptura del govern hagi sorprès algú, ja que des de fa temps es veia venir que es tractava simplement d'un matrimoni de conveniència i que tard o d'hora tocaria el seu final. I ha tocat.
Un extens nombre de dirigents postconvergents han hagut de fer les maletes i deixar els seus mugits despatxos per buscar recol·locació en altres llocs. Segurament un tràngol per a aquells acostumats a les prebendes del poder gairebé vitalici a què estaven malacostumats.
Tanmateix, mentre que a casa dels de JxCat hi ha remordiments i amargors, a casa del PSC a més d'un se li ha hagut d'anar la mà destapant cava. I és que el futur de Pere Aragonés al capdavant del govern de la Generalitat acaba de quedar segellat i unit al futur de Pedro Sánchez a la Moncloa.
Mentre que a casa dels de JxCat hi ha remordiments i amargors, a casa del PSC a més d'un se li ha hagut d'anar la mà destapant cava
L'aliança anirà prenent forma en les pròximes setmanes i mesos, però ambdós partits (ERC i PSC) es necessiten mútuament per seguir als seus respectius nínxols de poder i evitar així la més que necessària convocatòria d'eleccions.
A ERC el divorci amb JxCat era una cosa desitjada. I és que probablement ja flirtejaven fa temps amb deslliurar-se'n. Per al PSC-PSOE l'esmentada ruptura els obre les portes a una enorme i grata amistat amb els republicans. I és que com diu la saviesa popular, un clau treu un altre clau... i un nou tripartit es visualitza a l'horitzó a Catalunya. Amics per sempre PSC i ERC... o almenys, mentre els interessi.
Publicado en El Principal ver
